Ara ja és oficial

Bé, potser us enganxo a molts desconcertats, però ja és oficial. Després de reunir-me amb la directiva, avui he comunicat a l’equip de la feina la decisió de deixar el meu lloc actual de treball per a incorporar-me a un altre equip, centrant-me en les tasques d’usabilitat, estàndars, SEO, SEM i I+D que tant em motiven.

Han estat 7 anys treballant en aquest projecte i me l’estimo moltíssim així que no l’abandonaré, sino que treballaré per ell però des de fora i compartint experiències amb altres projectes. El canvi ha estat fruit d’una decisió pròpia i per això l’encaro amb molta il·lusió.

Chema Madoz

Un artista que admiro és Chema Madoz, un fotògraf que converteix objectes cotidians en imatges poètiques i carregades de significat.

Chema Madoz

Imatges d’alta qualitat que fan reflexionar força i agafar consciència social.

Chema Madoz

Chema Madoz

Aquesta última li dedico al company Marcel Casellas:

Chema Madoz - Pipa

23a Festa del Flabiol a Arbucies

Wow!! Aquesta crítica sobre la 23a Festa del Flabiol a Arbucies m’ha alegrat el dia! Us passo un fragment:

“Para finalizar la Festa acudimos de nuevo a la Plaça de la Vila, donde tuvo lugar una audició de sardanes obligades para flabiol (“ para flabiol solista”), a cargo de la Cobla el Lluïsos de Taradell, con 4 solistas de lujo (Jordi León, Bernat Castillejo, Salvador Coll y Jordi Galobart) que nos mostraron el virtuosismo de la escuela de flabiol de cobla.”

Wow!!! No em mereixo el calificatiu de “solista de lujo” però val a dir que porto un somriure tonto a sobre que no me’l puc treure de sobre!! Realment va ser un plaer tocar al costat del mestre León, qui va fer tota la didàctica de l’escola de flabiol actual, en Bernat Castillejo, espectacular, brillant i senzill i en Salvador Coll, gran flabiolaire i company de les terres gironines!

flabiol

La rebuda del públic va ser molt emotiva i m’agradaria destacar un detall emotiu que molts desconeixeran: El mestre León ha fet la feina d’apuntar cada cop que s’ha tocat la sardana conjunta “La Patinadora” amb detalls sobre la data, el lloc i els interprets.

Enllaç a la crònica sencera

Robert Doisneau

Un dels primers quadres que vaig penjar al pis és una fotografia anomenada “Musician in the rain” d’en Robert Doisneau.

Musician in the rain

Suposo que vaig escollir la fotografia com a dedicació dels dos músics que som al pis, i de lo frikis que podem arribar a ser, protegint els nostres instruments abans que nosaltres mateixos.

Robert Doisneau és famós per representar la ciutat de Paris des dels anys 40 als anys 60 a través de fotografies en blanc i negre que, encara que la majoria siguin preparades, donen la sensació de ser agafades al vol, enganxant instants màgics. Una de les seves fotografies més famoses és la “The Kiss”, on es veu una parella d’enamorats fent-se un petó.

The Kiss - Robert Doisneau

Semblen enganxats “in fragantti”, oi? Doncs no, anys més tard es va descobrir que la fotografia està totalment preparada. No obstant, no deixa de ser una fotografia preciosa, oi?

TV3 i la aposta tecnològica

Una de les coses que m’agrada de TV3, a part de la línia editorial i la qualitat de la majoria dels continguts, és la aposta per els nous formats.

Quan encara era poc comú el comandament a distància, TV3 ja oferia programació en versió dual (català i original). Van ser els primers en fer intents amb la televisió digital, varen oferir el 3 a la carta quan va començar a popularitzar-se la TDT, eren els que oferien més continguts digitals, varen obrir nous canals d’emisió, ….

Ara em trobo remenant el Miro, on em trobo un total de 6 canals en català on a més del videobloc de l’Artur Mas (WTF!!!) trobem Vilaweb TV, VidXTEC (interessant!!), Valldoreix TV i els programes Temps d’aventura i Silenci (un dels meus programes preferits de la graella televisiva!!).

Endavant amb aquestes iniciatives, que ens posen a la capçalera tecnològica de la península!