Entries Tagged 'Tecno Reflexions' ↓

“La usabilitat està lligada a la motivació de l’usuari.”

“Troba la motivació de l’usuari i condueix la usabilitat a la direcció d’aquesta motivació”.

La meva màxima…

Fa uns dies vaig assistir a l’esdeveniment “Foro AECEM: Filtros Anti-Spam” , organitzat per la AECEM-FECEMD. A l’esdeveniment van participar Javier Arias, Sales Engenier Partnership de Gmail, Jaime Esteban, Product Manager Hotmail de MSN Microsoft i Carlota Rodríguez, Product Manager Communications and Communities de Yahoo!.

Els tres ponents van explicar com funcionen els seus filtres anti-spam, que es podrien resumir en 3 punts:

¿Qui ets?

Un dels factors més importants en la classifcació de spam és la reputació de la IP d’enviament. Aquesta reputació es construeix amb el temps i les bones pràctiques. No obstant, s’ha de tenir en compte que la majoria de queixes relacionades amb l’spam es realitza contra adreces IP que tenen bona reputació. Per sort, la tassa de Spam a Espanya, es molt inferior a la dels paísos asiàtics o de parla anglesa, i això fa que la tassa de falsos positius és molt baixa. Les recomanacions en aquest punt són:

• Utilitza la mateixa adreça IP per fer els teus enviaments.
• Separa les IPs dels teus enviaments, almenys pels enviaments transaccionals i els enviaments comercials.
• Fes que els DNS de la teva adreça IP resolguin al teu domini
• Posa sempre la mateixa adreça en el camp ‘From:’ dels teus enviaments. Un mateix ‘From:’ des d’una mateixa IP, augmenta la reputació.
• Crea i publica un SPF Record
• Firma els enviaments amb Doman Keys
• Crea adreces abuse@ , postmaster@ , … per a que els usuaris diguin que no volen rebre més correu.
• Segueix un patró d’enviament: Envia una quantitat similar de e-mails, amb la mateixa freqüència, … els spammers no segueixen un patró concret, una newsletter, sí. Als programes antispam no els agrada els pics.
• Utilitza eines d’autenticació de correu: Sender Score (utilitzat per MSN Hotmail, Cox, Road Runner, Spam Assassin, Iron Port, Barracuda, …) , Habeas (Utilitzat per Godiva, Epson,…) , Goodmail (Utilitzat per AOL, Yahoo!, Verizon, ATT, Comcast, …) , Certified Senders Alliance (Utilitzat per ISPs alemans, Lycos Europa, …) , Surety Mail (Utilitzat per AOL, Yahoo!, Spam Assassin, Clearswift, ….) , …
• Utilitza dominis coherents, un mateix domini pel from, per les imatges, enllaços, …
• Els programes antispam entenen que hi ha èpoques amb més enviaments, com nadal. En aquest cas no es sorprenen si es realitzen més enviaments, però això no vol dir que els filtres siguin més suaus en aquestes èpoques.

¿Què envies?

• Utilitza els estàndards RFC 2822 SMTP, HTML w3.org, etc…
• Marca els teus enviaments amb “precendent:bulk” en el header. Enganyar al sistema dient que no és un enviament massiu quan sí ho és, fa que sigui més fàcil classificar-ho com a spam
• Cuida el teu llenguatge, dona igual l’idioma
• No intentis enganyar al destinatari: assumptes enganyosos, remitents falsos, enllaços enganyosos, … si molts usuaris marquen l’enviament com a spam, es considerarà spam.
• Per als enviaments a Yahoo! Utilitza el Yahoo! Complaint Feedback Loop per al control d’enviaments
• Windows Live disposa de vàries eines per al control d’enviaments, especificades a postmaster.live.com

¿A qui envies?

• ¿Han acceptat els teus destinataris rebre els teus e-mails? La verificació doble (double opt-in) és important. Recorda a l’usuari per què rep el e-mail.
• Tenir control dels e-mails retornats, intentar que siguin els mínims possibles. No reenviis inmediatament els missatges temporalment aplaçats (error 400) i tenir cura de les adreces caducades (sobretot en Hotmail). Si insisteixes enviant a adreces que no existeixen, perds reputació.
• ¿Pot un usuari desuscriure’s fàcil i ràpidament de l’enviament? Els tres ponents van assegurar que és un dels missatges més importants de la jornada.

• Mitjançant un enllaç visible dins de l’enviament
• Responent a l’e-mail (unsuscribe, baja, …)
• Incloure valors per al camp ‘List-Unsuscribe’ en el header dels teus enviaments.
• Si un usuari es dona de baixa dels teus enviaments, elimina’l directament de la llista.

En l’apartat de preguntes varen sortir coses interessants:

• Els tres ponents estan en contra de les llistes blanques. Diuen que és un model que es va provar, no va agradar, no és escalable,.. és un model que no veuen. Segons Jaime Esteban (MSN Live), si t’afegeixo a una llista blanca, seràs l’objectiu dels spammers que voldran utilitzar els teus servidors.
• El sistema antispam de gmail és únic per a tots els paísos, però canvia segons l’idioma.
• No hi ha un temps determinat per a recuperar la reputació d’una IP, el millor és contactar directament amb el servei de suport. Això significa que es realitza un control bastant manual.
• La velocitat d’enviament no és important, tant com el fet de seguir un patró d’enviament.
• No és important la localització geogràfica dels servidors d’enviament.
• Per evitar que el mail de doble confirmació sigui marcat com a spam, és importat separar les IPs d’enviaments transaccionals i comercials, i avisar amb una frase “t’ha d’arribar un e-mail de confirmació. Si no t’ha arribat, busca a la carpeta de correu no desitjat.”
• Intenta validar els correus dels teus usuaris quan es donen d’alta. Existeixen múltiples programes en javascript per validar els mails segons la RFC 5322
• Atrapalo explica que el fet d’identificar com a ‘bulk’ els seus enviaments, va fer baixar la reputació de la IP en Hotmail. Recomana fer enviaments separats per a Hotmail sense l’etiqueta.
• Afirmen que les empreses de mail campaign com Mail Solutions, no tenen acords amb els servidors de correu. No es pot pagar per enviar.

Avui hem anat a respirar l’ambient del 1r Forum de Startups, dins del marc de First Tuesday, organitzat per Carlos Blanco.

Es presentaven 7 projectes a concurs on, en uns 15 minuts havien de presentar la idea de forma atractiva per als inversors que hi havia presents i defensar-la davant les seves preguntes. Els projectes presentats eren:

• Unlocked Voice: Un sistema de detecció de la malaltia d’Apnea, basat en el reconeixement de veu.
• Bubok: Un editor de llibres online. Demanava la financiació per obrir mercat a llatinoamèrica.
• Monazen: Un directori de centres de benestar
• Worthidea: Un centre d’idees
• Apadrina un artista: Un sistema d’apadrinatge per a la edició de CDs musicals.
• Pomelo TV: Un sistema per transmetre video d’Alta Definició amb tecnologia P2P
• WedTool: Una eina per elaborar cada detall del teu casament.

El guanyador ha estat Unlocked Voice, que per sorpresa, és portat per l’Oriol, un company d’Universitat que m’ha fet molta il·lusió retrobar i veure com ha evolucionat el seu projecte desde que es va presentar com a projecte de final de curs. En segon lloc ha quedat wedtool, el qual ja havia guanyat el passat SeedRocket i en tercer lloc ApadrinaUnArtista. Crec que l’Oriol ha guanyat merescudament i espero que aquest event, organitzat al fantàstic Carpe Diem Lounge Club de la Barceloneta, li sigui de molta ajuda a tirar el seu projecte endavant.

No faré un resum exhastiu de les xerrades i activitats oficials i extraoficials que s’han cel·lebrat durant l’EBE 08 aquest cap de setmana a Sevilla. Per això ja hi ha les comunicacions oficials de eventoblog i altres blogs que, de fet la sala de convencions de Sevilla era on hi havia més bloggers per m2 de tot al món aquest cap de setmana. Però si que explicaré les meves sensacions.

Sobre les xerrades, no es que fossin d’alt nivell, però si que ajudaven a afirmar idees i desmentir mites. Entre elles destaco la xerrada sobre Internet en época de crisis, protagonitzada per en Rodolfo Carpintier y Jesus Encinar, Adiós PC. Siempre conectado, conduida per Eduardo Arcos, L’exposició de Friendfeed per el seu fundador Bret Taylor, la història de Luis Suarez de com ha delegat la funcionalitat del mail a les aplicacions 2.0 (Servicios y tecnología 2.0 en la empresa) i la clausura “los bloggers muertos no van al cielo” portada per Orsai.

En la part negativa, xerrades on els contertulians no varen estar a l’alçada, com va passar en “El estado de la Blogosfera“, on els bloggers ens varem sentir fins i tot insultats, o la conferència Grid 2.0 on, tot i que era un tema molt interessant, no exisitia cap relació amb la columna vertebral de l’EBE (es parlava de com crear una xarxa elèctrica distribuida).

Sobre els premis Bitacoras.com, el que es va comentar molt és que amb la política actual sempre guanyen els mateixos: blogs ja consolidats que fa temps que funcionen. Potser per motivar a la gent, s’hauria de canviar la filosofia i tenir un premi “blog revelació” per a cada categoría.

Sobre els projectes que es varen presentar en la taula “Mesa de Proyectos y Emprendedores”, em van sorprendre molt els finalistes: OLX, un site de classificats consolidadíssim; Soopbook, un site per a crear llibres de forma col·laborativa, una idea interessant però que li veig poca txitxa…; Ipoki, un compartidor de geolocalitzadons GPS, una idea que ja hi ha altres competidors que han fet passos molt avançats i la web no és que els funcioni gaire bé; SMMART, una eina de monitorització, anàlisi i millora del marketing, que va presentar un video bastant deficient; Widgadget, potser la millor eina i presentació de totes i Mobifriends, una xarxa social d’usuaris de terminals mòbils, els quals no van saber posicionar el seu producte i la web resulta bastant justeta per el temps que asseguren que han invertit. No obstant, aquestes presentacions em van donar ànims a tirar endavant projectes.

En definitiva, un gran event, més que per les conferències que es feien, per l’ambient que es va viure dins i fora de la sala de convencions, amb una organització notable, en una ciutat fantàstica on varem disfrutar de les activitats extres com la Lliga EBE, la Blogs&Beers nacional o la ruta de tapes, rodejat de gent que té moltes coses a explicar, en definitiva, bloggers.

• Tag EBE a Flickr
• Les fotos d’en Luigix

Ahir varem tenir una conversa amb els de la feina sobre l’elecció dels noms de domini per a un projecte a Internet.

Segons el meu parer, crec que un nom de domini no ha de tenir especial significat en el cas que parlem de webs pensades per a visites puntuals (gent que busca a Google un producte, servei o informació, consumeix i marxa). Exemples d’aquestes web son classificats, foros d’experts, etc… . Aquests projectes no haurien de tenir por a registrar dominis amb noms sense sentit, amb paraules no comunes, dominis llargs o noms que estiguin creats a partir faltes d’ortografia (subsituïr z per s, duplicar vocals o consonants, …) . A nivell SEO estic d’acord amb la gent que el nom del domini no és el més important, sempre que tinguis un molt bon contingut.

En canvi si el nostre projecte es tracta de crear una comunitat, llavors el nom del domini és molt important. Ha de ser fàcil de recordar, amb paraules comunes en el nostre vocabulari, curt i que no presti a errors tipogràfics (en aquest cas, seria convenient comprar totes les variacions possibles).

La conversa va succeïr a rel d’un projecte que en el domini van duplicar dues vocals d’una paraula comuna, ja que el domini amb una sola vocal ja estava registrat. El projecte té la intenció de ser una comunitat i per tant, no crec que sigui convenient llençar el projecte sota aquest nom sense haver intentat comprar el domini amb una sola vocal. Com més es desenvolupi el projecte, el propietari del domini amb una sola vocal intentarà treure més partit del seu, i per tant serà més difícil de comprar.

L’estratègia que haguera seguit, seria haver fet una oferta de compra com a particular i posteriorment haver llançat el projecte en qualsevol dels dos dominis, però mai haver llançat una comunitat sobre un domini que l’error tipogràfic més habitual sigui un domini ja registrat.

Sobre altres tipologies de webs, la meva opinió és:

• Webs de visites puntuals amb keywords difícils de posicionar: Agafar dominis amb keywords interessants, encara que siguin llargs. Tindran una relevancia mínima a nivell posicionament, però els usuaris confien molt en el nom del domini quan veuen que els títols dels resultats no son molt reveladors.
• Webs pensades per a obtenir ingressos a partir d’errors tipogràfics. En aquest cas està clar, son webs que la finalitat no és competir en contingut, sino obtenir visites a partir dels errors a l’hora d’introduir el nom de domini. No s’ha de fer cap esforç de SEO, i els noms s’han d’escollir per proximitat a noms de web molt conegudes o paraules comunes en el nostre vocabulari.

¿Què en penseu vosaltres? ¿Esteu d’acord?