A partir de dilluns formaré part de l’equip de Xperience Consulting, una consultoria especialitzada en UX i referent en el sector.

Quan el vaig descobrir, em vaig sentir molt identificat amb la definició que ella en feia:

“La foto del dia és un projecte que vol deixar constància de com el dia a dia està ple de coses i persones i vivències i experiències que conformen la nostra felicitat. Aquesta és la meva felicitat.”

… així vaig entendre que la foto del dia podia ser una bona teràpia per mantenir la felicitat, per a poder destacar les coses bones del dia, encara que aquest no hagués anat del tot bé, tenir un àlbum de records per animar-te quan tens dies baixos i a més una eina per obligar-me a aprendre a fer fotos, almenys a partir de la pràctica diària… i així va néixer “El dia que…”.

Tenia pendent reemprendre-ho, i després de llegir el post de la Vane m’he animat a moure la màquina, evaluant si continuar amb flickr o passar-ho a facebook (al final ha guanyat facebook, però encara no està tot decidit) i per fer-ho he escollit la foto de l’actuació a la Rda. Sant Antoni, just un any després que la Vane va passar per davant de l’escenari i per sort no em va veure Ja veurem quin futur li espera a “El dia que…”.

A les noticies estan començant a aparèixer perruqueries que ofereixen tallats per 1€ o restaurants que apliquen al menú diari un preu de 3€ a 5€ com a cas d’èxit, i és que ara és quan es poden mostrar els marges comercials que s’estaven aplicant en temps de bonança. Segons el meu parer, és molt més rentable tenir 100 comensals al dia que paguin 5€ (amb un marge de 1€) que 10 comensals que paguin 8€ (amb un marge de 4€).

I potser el cas més clar seria el de les sales de cinema o la venda de CDs. No se si us haureu trobat mai veure una pel·lícula en una sala amb capacitat per a 300 persones i estar menys de 10 persones a la sala. No seria més rentable omplir la sala amb gent que ha pagat 2€ per veure la pel·lícula? Seria viable la possibilitat de que una organització llogués una sala de cinema i oferís veure la pel·lícula a low cost? fa anys que vaig escoltar que Easy Cinema volia estudiar la possibilitat d’entrar al nostre país i al final no es va tirar endavant. Què va passar? Interessos ocults?

Imatge: Piggy Bank (Daniel Y. Go)

La intenció és fer unes cervesetes a la salut de Tuiter, però tot te pinta que s’allargarà fins a celebrar sopar . Si tens ganes d’apuntar-te a la trobada, t’esperem avui mateix a les 20:00h a:

The Wild Geese
Pl. de l’Àngel, 4
08201 Sabadell

Més informació
Post “oficial” de la TwittPartySBD
TwittPartySBD a FaceBook

De moment han confirmat:

• @luigix
• @oriolfb
• @lliurealbir
• @spconde
• @xineta
• @saura
• @Drakon
• @galu

L’escalada és un esport que treballa la confiança en el teu company, el treball en equip i l’esperit de superació. A més crea molts enllaços d’amistat.

Els festivals internacionals son una bona excusa per a crear grans amistats i nous projectes musicals

El windsurf és un esport de constància i molt de treball. Necessites moltes hores per començar a fer alguns metres amb la vela.

Gravar dos discs requereix de moltes hores de feina, i quan no veus les coses clares, és bo divertir-se, riure, i al final sempre surt la solució.

Formentera és el paraís que tenim a poques hores de distància. Una illa màgica que t’ajuda a retrobar-te a tu mateix i que fa neteja del teu interior.

I ara és hora d’agafar totes aquestes sensacions (junt als projectes pendents), posar-les en un sac i encarar de nou la vida, amb una tardor que es prepara plena de noves emocions.

Un cop acceptada la oferta a Orange i el traspàs de la marcació directe de Telefónica a Orange, m’adono que hi ha un error en el telèfon que he proporcionat, o sigui que em disposo a trucar a telefònica per que anul·lin l’ordre. Telefònica em responen que no hi ha problema, doncs quan es realitzi la baixa al telèfon que he proporcionat, ja es queixaran i per tant tornaran enrera. (Nota mental: com poden donar de baixa un servei sense comprovar que les dades no coincideixen?)

Bé, després d’això, Telefònica em diuen que han de comprovar que el meu telèfon te la marcació directe, i que per això em faran una gravació de veu confirmant que accepto que la marcació directe es faci a través de Telefònica). Després de repetir 6 vegades que jo no he demanat un canvi de plan sino que simplement volia arreglar un error que no tenia a veure amb el meu telèfon, han procedit a fer la gravació (espero que sense compromís de contracte o de canvi de permanència, o coses d’aquestes).

Un cop desistit de Telefònica, torno a trucar a Orange per donar-me d’alta a l’oferta i m’informen que tot és correcte, però que hi ha una permanència de 12 mesos (la qual abans m’havien assegurat que existia) així que m’ho penso i continuo amb l’alta. Em diuen que truqui al 1414 (servei d’atenció al client)… i aquí comença el moment Monty Python:

Truco al 1414 i em salta el servei d’atenció al client d’empreses (tinc el mòbil amb un pla d’empresa). Així que penjo i torno a trucar al telèfon 902 de servei d’atenció al client de particulars. Em tornen a dirigir al 1414 així que començo tot el procés fins que em diuen que la meva ADSL està contractada com a particular i no poden processar-la des del servei a empreses. Li pregunto com contactar amb el servei a particulars i em diuen que trucant al 1414, li comento que em salta directament a empreses i que no puc escollir opció de particulars i em diuen que això és així i que vagi a una cabina a trucar al 1414… WTF??!!! després de preguntar si em podien passar directament amb particulars o que em donguin un telèfon directe sense èxit, em plantejo la opció de passar l’ADSL de particular a empresa i em diuen que m’haurien de gestionar una baixa i una alta. Coneixent el mundillo se que això significa unes setmanes sense internet i li pregunto si això significaria un mes sense connexió i em contesten que una mica més d’un mes…. així que li dic moltes gràcies i adéu!

Total, que després de dues hores penjat al telèfon, escoltant interminables musiquetes, em quedo amb la mateixa situació, un xic més pobre després de trucar als 902, i creant mal de caps a algú que li donaran de baixa el servei de marcació directe.

Tal com diu el nostre amic Yepes o Nopes , millor que em posi a dormir ja, que per avui ja he destruït prou coses.

Ahir vaig estar més de 20 minuts esperant a que un emprovador estigués lliure en una coneguda tenda de roba. I no és que hi hagués molta cua, us explico:

Curiosament, els homes no van sols a les tendes de roba, sinó que han d’anar acompanyats de la seva assistenta d’estil, o sigui, la seva parella. Així, els homes després de donar una volta a la tenda mentre la dona els va carregant de pantalons, camises i jaquetes, entra a l’emprovador.

Les dones, inquietes i despertes com son, un cop l’home ha entrat dóna una segona volta per a carregar més material tèxtil, i calcula el temps just per a entrar a l’emprovador cada cop que l’home s’acaba de posar un conjunt per a opinar. Això es repeteix una tercera volta.

En aquest moment, es descarta les peces que no s’ajusten a l’estil de l’home i es busca la talla adequada per a les altres peces. Un cop acabat el ritual es deixa lliure l’emprovador per a la propera parella.

Es va inventar la limitació de peces de roba per tal d’alliberar els emprovadors, però per mala sort la limitació és vulnerable a aquesta tàctica.

Això no és una crítica al sector femení sinó que va dirigida al sector masculí, doncs sembla mentida que amb l’edat que tenim, sinó fos gràcies a les noies nosaltres faríem unes combinacions de roba explosives!! A veure si aprenem a tenir una mica de criteri i anar sols per la vida

Han estat 7 anys treballant en aquest projecte i me l’estimo moltíssim així que no l’abandonaré, sino que treballaré per ell però des de fora i compartint experiències amb altres projectes. El canvi ha estat fruit d’una decisió pròpia i per això l’encaro amb molta il·lusió.

Imatges d’alta qualitat que fan reflexionar força i agafar consciència social.

Aquesta última li dedico al company Marcel Casellas:

• Lloc oficial d’en Chema Madoz
• Chema Madoz a Flickr