A partir de dilluns formaré part de l’equip de Xperience Consulting, una consultoria especialitzada en UX i referent en el sector.

Primero tenemos que plantearnos qué tipo de internacionalización queremos:

1. ¿Queremos que cualquier persona acceda a todos nuestros contenidos independientemente del idioma? Ejemplo: un portal de artesanías de todo el mundo.
2. ¿Queremos que nuestros contenidos sólo aparezcan en el país de orígen? Ejemplo: Un portal que ofrezca información sobre eventos de cada país.

En el primer caso, deberemos organizar nuestros contenidos en función del idioma. Entonces el usuario deberá escoger entre “Español, Català, English, Français, …”.

En el segundo caso, deberemos organizar nuestros contenidos en función del país. Así, el usuario deberá escoger entre “España, Argentina, México, Italia, UK, USA, …”. El país puede estar acompañado o ser sustituido por la bandera del país, siempre que esta sea reconocible para el usuario.

¿Se pueden combinar los dos casos? Evidentemente, si se requiere que el idioma esté centrado en el país, pero se pueda leer en cualquier idioma, deberemos ofrecer la libertad al usuario de poder escoger idioma y país, guardando la selección que ya hayamos realizado. Un ejemplo podría ser un portal de información turística de todos los países, donde deberemos escoger idioma y país indistintamente.

Un último tip: nunca relacionar los idiomas con las banderas. Un argentino no le gustará ver la bandera de España al lado de Español, un brasileño la bandera de portugal, o un estadounidense la bandera de UK.

La font més llegible (feu clic a la imatge per agrandar)

La verdana ha estat un referent en internet des dels seus inicis. nascuda a l’any 1996, va ser dissenyada expressament per a tipografies petites visualitzades per pantalla.

La font menys llegible (feu clic a la imatge per agrandar)

Sorprenentment per a mi (doncs la utilitzo bastant per situacions concretes) la font menys llegible votada ha estat la tahoma 11px. La Tahoma, nascuda el 1994, és una font similar a la verdana, però amb un cos més estret.

Moltes gràcies als que heu participat!!

Paradizo és un portal dedicat a la classe alta, amb un munt de destinacions interessants, inspiracions, clubs exclusius, lloguers de jets, cotxes exclusius, iots, …

Cada més destaquen una destinació, i en el seu llançament han escollit Bali, la “illa dels Déus”, una de les 17.000 illes de l’arxipèlag d’Indonèsia i la seva oferta d’allotjaments paradisíacs.

Una web a l’abast d’uns pocs i per poder somiar els altres…

Quan el vaig descobrir, em vaig sentir molt identificat amb la definició que ella en feia:

“La foto del dia és un projecte que vol deixar constància de com el dia a dia està ple de coses i persones i vivències i experiències que conformen la nostra felicitat. Aquesta és la meva felicitat.”

… així vaig entendre que la foto del dia podia ser una bona teràpia per mantenir la felicitat, per a poder destacar les coses bones del dia, encara que aquest no hagués anat del tot bé, tenir un àlbum de records per animar-te quan tens dies baixos i a més una eina per obligar-me a aprendre a fer fotos, almenys a partir de la pràctica diària… i així va néixer “El dia que…”.

Tenia pendent reemprendre-ho, i després de llegir el post de la Vane m’he animat a moure la màquina, evaluant si continuar amb flickr o passar-ho a facebook (al final ha guanyat facebook, però encara no està tot decidit) i per fer-ho he escollit la foto de l’actuació a la Rda. Sant Antoni, just un any després que la Vane va passar per davant de l’escenari i per sort no em va veure Ja veurem quin futur li espera a “El dia que…”.

Prova d’això, ahir ho varem anar a celebrar amb els amics en una festa que per mi serà difícil d’oblidar. Ara toca buscar un dia per fer el salt en paracaigudes que fa tants anys que tenia pendent!! (si us animeu, estic reunint a uns quants inconscients com jo )

Sobre els 30, potser el que em fa més mal és treure’m el concepte que jo tenia dels “trentaanyeros”, doncs ara ja formo part del club però encara em queden moltes coses per fer. Així que els propòsits d’aquest any serà  la mateixa dels últims anys: tirar endavant els projectes aturats, cuidar-me una mica, fer el que realment tinc ganes de fer en tots els aspectes de la vida i compartir-ho amb la gent que m’estimo.

Només em queda agrair a tots els que vareu venir a celebrar l’aniversari, als que no vareu poder venir, als que vareu participar al blog www.els30molencacho.wordpress.com , a les organitzadores, … en definitiva, moltes, moltes, moltíssimes gràcies. Sou mitja vida!!

Total, que busques per internet i resulta que no ets l’únic, sino que hi ha molts usuaris als que se li ha cobrat unes connexions ficticies a emoción a través de l’iPhone, entre 1€ i 30€, sobretot el dia 17 de Novembre. Així­ que toca reclamar: els passos son els següents.

S’ha de trucar al 109, i demanar directament que et passin amb el servei d’atenció al client d’iPhone. Aquest pas és el més important doncs si intentes barallar-te amb el servei de facturació, el més probable és que et diguin que si és possible connectar-te a emoción des de l’iPhone doncs, segons ells, tots els telèfons de Movistar tenen un accés directe a emoción.

El segón pas és entendre que el servei d’iPhone està  orientat a atenció tècnica, per tant toca excusar-te dient que saps que no és el departament amb qui hauries de parlar (que hauria de ser el de facturació) però comentes que t’han facturat un servei de emoción des de l’iPhone i preguntes si així és possible. Aquest departament coneix que hi han hagut incidències amb la facturació i si t’has portat bé, ells contactaran amb el servei de facturació per explicar el problema.

Ara et passaran amb el servei de factuació i simplement et demanaran confirmar les dades de facturació i si tot ha sortit bé, et confirmaran que et tornaran la quantitat cobrada en la propera factura.

Més informació:

• Tráfico emoción en nuestro iPhone (Actualidad iPhone)
• Problemas con la facturación de iPhone (Applesfera)
• Cobro de un euro al día en e-moción (macuarium)

A les noticies estan començant a aparèixer perruqueries que ofereixen tallats per 1€ o restaurants que apliquen al menú diari un preu de 3€ a 5€ com a cas d’èxit, i és que ara és quan es poden mostrar els marges comercials que s’estaven aplicant en temps de bonança. Segons el meu parer, és molt més rentable tenir 100 comensals al dia que paguin 5€ (amb un marge de 1€) que 10 comensals que paguin 8€ (amb un marge de 4€).

I potser el cas més clar seria el de les sales de cinema o la venda de CDs. No se si us haureu trobat mai veure una pel·lícula en una sala amb capacitat per a 300 persones i estar menys de 10 persones a la sala. No seria més rentable omplir la sala amb gent que ha pagat 2€ per veure la pel·lícula? Seria viable la possibilitat de que una organització llogués una sala de cinema i oferís veure la pel·lícula a low cost? fa anys que vaig escoltar que Easy Cinema volia estudiar la possibilitat d’entrar al nostre país i al final no es va tirar endavant. Què va passar? Interessos ocults?

Imatge: Piggy Bank (Daniel Y. Go)

La intenció és fer unes cervesetes a la salut de Tuiter, però tot te pinta que s’allargarà fins a celebrar sopar . Si tens ganes d’apuntar-te a la trobada, t’esperem avui mateix a les 20:00h a:

The Wild Geese
Pl. de l’Àngel, 4
08201 Sabadell

Més informació
Post “oficial” de la TwittPartySBD
TwittPartySBD a FaceBook

De moment han confirmat:

• @luigix
• @oriolfb
• @lliurealbir
• @spconde
• @xineta
• @saura
• @Drakon
• @galu