Una época de crisis es también una época de oportunidades, y es por eso que muchas empresas están abriendo mercado a otros países para mejorar sus números… ¿pero cómo internacionalizamos? ¿qué hacemos con los idiomas? ¿y los países? ¿cómo estructuramos nuestra web?
Primero tenemos que plantearnos qué tipo de internacionalización queremos:
¿Queremos que cualquier persona acceda a todos nuestros contenidos independientemente del idioma? Ejemplo: un portal de artesanías de todo el mundo.
¿Queremos que nuestros contenidos sólo aparezcan en el país de orígen? Ejemplo: Un portal que ofrezca información sobre eventos de cada país.
En el primer caso, deberemos organizar nuestros contenidos en función del idioma. Entonces el usuario deberá escoger entre “Español, Català, English, Français, …”.
En el segundo caso, deberemos organizar nuestros contenidos en función del país. Así, el usuario deberá escoger entre “España, Argentina, México, Italia, UK, USA, …”. El país puede estar acompañado o ser sustituido por la bandera del país, siempre que esta sea reconocible para el usuario.
¿Se pueden combinar los dos casos? Evidentemente, si se requiere que el idioma esté centrado en el país, pero se pueda leer en cualquier idioma, deberemos ofrecer la libertad al usuario de poder escoger idioma y país, guardando la selección que ya hayamos realizado. Un ejemplo podría ser un portal de información turística de todos los países, donde deberemos escoger idioma y país indistintamente.
Un último tip: nunca relacionar los idiomas con las banderas. Un argentino no le gustará ver la bandera de España al lado de Español, un brasileño la bandera de portugal, o un estadounidense la bandera de UK.
Després de les votacions per la font més llegible, us passo els resultats:
La font més llegible (feu clic a la imatge per agrandar)
La verdana ha estat un referent en internet des dels seus inicis. nascuda a l’any 1996, va ser dissenyada expressament per a tipografies petites visualitzades per pantalla.
La font menys llegible (feu clic a la imatge per agrandar)
Sorprenentment per a mi (doncs la utilitzo bastant per situacions concretes) la font menys llegible votada ha estat la tahoma 11px. La Tahoma, nascuda el 1994, és una font similar a la verdana, però amb un cos més estret.
Us convido a participar en aquesta enquesta. Es tracta de dir quina d’aquestes font és la més llegibile i quina la menys llegible. A veure què penseu vosaltres:
Cada més destaquen una destinació, i en el seu llançament han escollit Bali, la “illa dels Déus”, una de les 17.000 illes de l’arxipèlag d’Indonèsia i la seva oferta d’allotjaments paradisíacs.
Una web a l’abast d’uns pocs i per poder somiar els altres…
Quan el vaig descobrir, em vaig sentir molt identificat amb la definició que ella en feia:
“La foto del dia és un projecte que vol deixar constància de com el dia a dia està ple de coses i persones i vivències i experiències que conformen la nostra felicitat. Aquesta és la meva felicitat.”
… així vaig entendre que la foto del dia podia ser una bona teràpia per mantenir la felicitat, per a poder destacar les coses bones del dia, encara que aquest no hagués anat del tot bé, tenir un àlbum de records per animar-te quan tens dies baixos i a més una eina per obligar-me a aprendre a fer fotos, almenys a partir de la pràctica diària… i així va néixer “El dia que…”.
Tenia pendent reemprendre-ho, i després de llegir el post de la Vane m’he animat a moure la màquina, evaluant si continuar amb flickr o passar-ho a facebook (al final ha guanyat facebook, però encara no està tot decidit) i per fer-ho he escollit la foto de l’actuació a la Rda. Sant Antoni, just un any després que la Vane va passar per davant de l’escenari i per sort no em va veure Ja veurem quin futur li espera a “El dia que…”.
Ja veurem quin futur li espera a “El dia que…”.