ajudes per a vivenda, educació i treball

Després de l’anunci del govern, que donarà 210€ als joves que cobrin menys de 22.000€/anuals (la majoria?) i una desgravació fiscal (sense límit d’edat) per al lloguer de pisos, cada cop tinc la sensació que els polítics només treballen a 4 anys vista, màxim 8.

Deixant de banda que aquesta mesura ja estava en funcionament i molts han titllat la noticia com a electoralista, no veig quin benefici a llarg plaç es pot obtenir d’una ajuda a fons perdut. No seria millor destinar tots aquests diners a la construcció o rehabilitació d’habitatges de lloguer de protecció oficial? Recordo l’últim sorteig a Sabadell, on 3.000 persones optàvem a 60 habitatges. Sort que la gent s’ho prenia amb humor.

Estem en un país on establim mesures segons el calendari polític, més que mesures a llarg plaç, un país on és millor estar aturat que treballar segons en quines empreses, on treballem més hores que cap europeu però rendim la meitat, on tenim el major índex d’abandonament d’estudis i la majoria dels que entren a la universitat surten amb títol. Analitzem:

  • Si és millor estar aturat que treballar segons en quines empreses, no és indicatiu que les condicions de treball no son suficients? sous, contractes, salari mínim interprofesional, facilitats per a la permanència, baixes maternals, jubilacions… son factors que s’haurien de revisar a consciència.
  • Si treballem més hores que ningú i rendim la meitat, no és indicatiu de que no hi ha motivació dins de les empreses? potser per les condicions anteriors?
  • Si tenim el major índex d’abandonament d’estudis, no és indicatiu de que alguna cosa no funciona? podriem parlar del sistema educatiu? de la poca autoritat/defensa dels professors davant alumnes i pares? que la gent no es pot permetre pagar els estudis? o el que és més greu, que es valori més la inserció laboral que la finalització dels estudis? en aquest últim punt seria molt greu a llarg plaç faltarien especialistes.
  • i el fet que molts universitaris acaben els estudis… podria significar un bon síntoma, però et trobes que el nivell universitari comparat amb altres països europeus, és força deficient.
  • Si a Espanya hi ha el major nombre de bitllets de 500€ amb diferència, no és símptoma de que hi ha molt diner negre circulant?

Amb tot això, recordo una conversa amb uns amics austríacs, els quals podem fer una comparació ràpida:

Factor Catalunya Austria
Cost educació bàsica costa trobar places gratuites gratuita
Cost educació universitària aprox 1.000€/any només el cost de matrícula (15€)
Salari mínim interprofessional 540’90€/mes sobre els 1.000€
Salari mig anual 20.438 36.032
Baixa maternitat 4 mesos 2 anys (prorrogables a 4 amb el 70% del sou)
Lloguer pis al centre de Barcelona/Viena 900€ 210€
ADSL sobre els 45€/mes menys de 15€/mes

Moltes de les dades les dic de memòria i son aproximades, però es veu clarament com a Austria es potencia l’educació fins a la universitat, l’atur, les baixes i la jubilació, encara que després cobrin alts impostos durant l’activitat laboral, per no parlar ja d’altres temes com el transport públic, cultura, etc…

0 comments ↓

There are no comments yet...Kick things off by filling out the form below.

Leave a Comment